La manta al coll es una canción popular tradición festiva y con estrofas de contenido coloquial y humorístico, original de Alicante, en valenciano. La letra suele variar de un municipio a otro, pero la letra del estribillo permanece invariable.
-
- Arreando a xim-pam-pum.
- Arreando a xim-pam-pum.
-
- Una volta passejava
- un guàrdia municipal
- passejant-se per la plaça
- cap amunt i cap avall.
- De la bragueta li faltava
- la mançaneta[4] i un botó.
- Per allí se li mostrava
- don Joaquín, el director.
-
-
-
- (estribillo)
-
- Una volta quan tornava
- el tio Pep de l'horta
- es va trobar de casa
- oberta la porta.
- Pujant per l'escaleta
- es trobà un senyoret
- que oberta la bragueta
- li ensenyava el cacauet.
-
-
-
-
- (estribillo)
-
- Les xicotes de Xixona
- s'han comprat una romana
- pa pesar-se les mamelles
- dos voltes a la setmana.
- Si vols que te les pesen
- posa't panxa cap amunt
- i voràs què polseguera
- que t'ix pel forat del cul.
-
-
-
-
- (estribillo)
-
- Per dos quinzets[5] un puro.
- Per tres una pipa.
- Per quatre una guitarra.
- Per cinc una xica.
- El puro pa fumar.
- La pipa pa lluir.
- La guitarra pa tocar.
- I la xica pa dormir.
-
-
-
-
- (estribillo)
-
-
-
- La barca del pescador
- sempre fa olor de quitrà,
- la dona del pescaor
- ja sabem quina olor fa.
- Quan pregona cada dia
- a tot el que veu passar,
- "duc fresca la mercancia
- pel que la vullga comprar".
-
-
-
- (estribillo)
-
-
No hay comentarios:
Publicar un comentario